Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Endoscòpia

L’endoscòpia digestiva engloba diferents procediments que permeten visualitzar una gran part de l’aparell digestiu, tant per diagnosticar possibles malalties com per tractar algunes lesions que fins ara comportaven cirurgies més complicades.


Endoscòpia digestiva alta o gastroscòpia

És una exploració per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el duodè.

En què consisteix?
Consisteix a introduir per la boca un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar una mica més enllà de l’estómac. Les imatges es veuen en una pantalla.

Per a què es fa servir normalment?
Per conèixer les causes d’hemorràgies o molèsties digestives, com el dolor d’estómac, l’acidesa o la dificultat per empassar, per detectar diferents lesions, com pòlips, tumors o úlceres i extreure cossos estranys (espines o ossos, monedes, piles o peces de joguines petites, etc.). Durant el procediment, es pot prendre una mostra de teixit (biòpsia) per analitzar-la, o fer els tractaments que siguin necessaris. Per tant, no tan sols és una eina diagnòstica, sinó que també pot ser terapèutica, si escau.

Com es duu a terme?
S’introdueix per la boca el tub flexible amb què s’explorarà el tub digestiu. En la majoria de casos, s’administra algun tipus d’anestèsia. En algunes persones és millor l’anestèsia local (al coll) i, en d’altres, la sedació general. L’especialista ho ha de valorar.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Com us heu de preparar?
Heu d’estar en dejú 6 hores abans de la prova. Durant aquest temps, ni tan sols es pot prendre aigua. Si porteu alguna pròtesi cardíaca o preneu algun medicament, heu d’avisar abans el metge o la metgessa.

Quan es faci la prova amb sedació és important tenir en compte que heu de venir acompanyats d’una altra persona adulta i que no podeu conduir quan marxeu.

Què experimentareu abans i després de la prova?
Quan el procediment s’efectua amb anestèsia local al coll, en alguns casos es pot notar sensació de nàusea. En acabar, podreu començar a menjar al cap d’uns 20-30 minuts, quan sentiu el coll ben despert.

Si us feu la prova amb sedació, el més probable és que no us adoneu del procediment i no recordeu res. Al cap d’una hora, podeu beure una mica d’aigua i, si la tolereu bé, començar a menjar normal.

Qui us farà la prova?
Un equip constituït per l’especialista en endoscòpia, infermers i, si escau, l’anestesista. L’equip estarà pendent de vosaltres durant tota la prova.

Qui interpretarà els resultats?
L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quines són les exploracions més freqüents?
Quan cal trobar l’origen d’algun dolor o hemorràgia que afecta l’esòfag, l’estómac i/o el duodè.

Quines situacions especials cal tenir en compte?
Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si porteu marcapassos.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.

 

Colonoscòpia

És una exploració per visualitzar el còlon i el recte.

En què consisteix?
Consisteix a introduir per l’anus un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar fins al final del còlon. Les imatges es veuen en una pantalla. En cas de considerar-ho necessari, es prendrà una petita mostra de teixit (biòpsia).

Per a què es fa servir normalment?
Per conèixer les causes de dolor abdominal, de sang a les deposicions, diarrees o estrenyiment continu. És l’exploració més eficaç per prevenir el càncer de còlon.

Si durant l’exploració es detecta algun pòlip es pot aprofitar per extirpar-lo de forma senzilla. També hi ha altres lesions que es poden tractar en el mateix moment.

Com es duu a terme?
S’introdueix l’endoscopi per l’anus. Actualment, en la majoria de casos i de centres, acostuma a fer-se amb sedació.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Com us heu de preparar?
Heu de prendre laxants per buidar el budell i que es pugui fer bé l’exploració. Heu de seguir estrictament les pautes que us indiqui el metge o la metgessa. Cal haver acabat de prendre tota la preparació 6 hores abans de fer la prova, el mateix temps que heu d’estar en dejú.

En la majoria dels casos, la prova es fa amb sedació o anestèsia. Per tant, heu de venir acompanyats d’una persona adulta i no podeu conduir quan marxeu.

Què experimentareu abans i després de la prova?
Si la prova es fa sense sedació, podeu tenir sensació d’anar al lavabo i notar algunes molèsties a causa de la distensió abdominal. Aquestes molèsties desapareixeran quan expulseu els gasos del budell.

Si la prova es fa amb sedació, el més probable és que no us adoneu del procediment i, quan us desperteu, no recordeu res. Tot i així, és possible que noteu alguna molèstia abdominal que desapareixerà quan expulseu l’aire del budell. Al cap d’una hora aproximadament, podeu començar a beure líquids i a introduir els aliments sòlids.

Tot i que s’utilitzi correctament la tècnica, en alguns casos (entre un 1 i un 15%) es poden manifestar efectes secundaris com ara mareig, distensió abdominal, dolor abdominal, hemorràgia, perforació o alteracions cardiorespiratòries. Les situacions greus són molt excepcionals.

Qui us farà la prova?
Un equip constituït per l’especialista en endoscòpia, infermers i, si escau, l’anestesista. L’equip estarà pendent de vosaltres durant tota la prova.

Qui interpretarà els resultats?
L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quines són les exploracions més freqüents?
Quan cal trobar l’origen d’algun dolor o hemorràgia que afecta el còlon o el recte.

Quines situacions especials cal tenir en compte?
Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si patiu alguna malaltia cardíaca o respiratòria.
• Si porteu alguna pròtesi.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.

 

 

 

Colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica (CPRE)

És una exploració per visualitzar l’aparell digestiu que combina l’endoscòpia alta i la radiologia. Permet explorar el duodè i els conductes biliars i pancreàtics que transporten la bilis i els enzims necessaris per a la digestió. En la majoria dels casos, a més, és terapèutica.

En què consisteix?
Consisteix a introduir per la boca un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar fins arribar al duodè. Una vegada arriba a aquest punt, es col·loca una sonda a través dels conductes biliars i pancreàtics, en la qual s’injecta un contrast que permet efectuar l’estudi radiològic i aplicar el tractament que calgui.

Per a què es fa servir normalment?
Per conèixer les causes de símptomes relacionats amb malalties de la vesícula biliar i del pàncrees. Es poden identificar lesions que es poden tractar durant l’exploració. Es poden extreure càlculs, col·locar pròtesis, extirpar pòlips, fer drenatges o altres intervencions.

Com es duu a terme?
S’introdueix per la boca el tub flexible amb què s’explorarà el tub digestiu i les vies biliars. Aquesta prova sempre es fa amb anestèsia. Romandreu ingressats durant unes hores, és el que s’anomena hospitalització ambulatòria. Després de la prova, cal estar en observació un mínim de 6 hores. L’endemà podeu reprendre l’activitat normal.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Com us heu de preparar?
Heu d’estar en dejú 8 hores abans de la prova. Estareu ingressats durant unes hores, és el que s’anomena hospitalització ambulatòria. Si patiu alguna malaltia o al·lèrgia a algun medicament o al contrast, ho heu de comunicar al metge o la metgessa.

Cal que us traieu pròtesis dentals, penjolls, pírcings, rellotges o altres joies, maquillatge o esmalt d’ungles.

Què experimentareu abans i després de la prova?
Se us administraran medicaments sedants. Per això, el més probable és que no us adoneu del procediment i, quan us desperteu, no recordeu res. Una vegada acabada la prova, cal estar en observació, continuar en dejú i guardar repòs al llit durant un mínim de 6 hores. L’endemà podeu reprendre l’activitat normal.

Les complicacions són molt poc freqüents, entre les quals hi ha la pancreatitis, l’hemorràgia, la infecció, la perforació del budell i alteracions cardiorespiratòries.

Qui us farà la prova?
Un equip constituït per l’especialista en endoscòpia, infermers i, si escau, l’anestesista. L’equip estarà pendent de vosaltres durant i després de la prova.

Qui interpretarà els resultats?
L’especialista en endoscòpia interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quines són les exploracions més freqüents?
Quan el metge o la metgessa creu que hi pot haver alguna malaltia relacionada amb la vesícula biliar i el pàncrees.

Quines situacions especials cal tenir en compte?
Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l'exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si patiu alguna malaltia cardíaca o respiratòria.
• Si porteu alguna pròtesi.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.

 

 

 

Ecoendoscòpia o ultrasonografia endoscòpica (ECO o USE)

És una exploració per visualitzar l’aparell digestiu i altres òrgans que es troben fora, al voltant, en la qual es combina l’endoscòpia i l’ecografia.

En què consisteix?
Consisteix a introduir un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, per la boca o per l’anus, segons si es tracta d’una ecoendoscòpia baixa o alta.

Per a què es fa servir normalment?
Per conèixer les causes d’alguns símptomes relacionats amb patologies del tub digestiu. Quan hi ha un tumor se’n pot determinar l’estat.

Com es duu a terme?
Si l’exploració és a l’aparell digestiu alt, l’anestesista us adormirà abans d’introduir l’endoscopi. Si és pel recte, el metge o la metgessa valorarà si cal sedació o no, segons si preveu que hi ha la possibilitat d’intervenir.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Com us heu de preparar?
Heu d’estar en dejú 8 hores abans de la prova. Si patiu alguna malaltia o al•lèrgia a algun medicament o al contrast, ho heu de comunicar al metge o la metgessa.

Què experimentareu abans i després de la prova?
Les complicacions són molt poc freqüents, entre les quals hi ha la pancreatitis, l’hemorràgia, la infecció, la perforació del budell i alteracions cardiorespiratòries. Podreu reprendre la vostra activitat normal al cap de 12 hores.

Qui us farà la prova?
Un equip constituït per l’especialista en endoscòpia, infermers i, si escau, anestesista. L’equip estarà pendent de vosaltres durant i després de tota la prova.

Qui interpretarà els resultats?
L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quines són les exploracions més freqüents?
Quan el metge o la metgessa creu que hi pot haver alguna malaltia relacionada amb la vesícula biliar i el pàncrees.

Quines situacions especials cal tenir en compte?
Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si patiu alguna malaltia cardíaca o respiratòria.
• Si porteu alguna pròtesi.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.

 

 

 

Càpsula endoscòpica

És un petit dispositiu, com una píndola, que permet enregistrar imatges de tot l’aparell digestiu.

En què consisteix?
Es tracta d’una càpsula d’uns dos centímetres que conté una microcàmera. S’empassa amb aigua i, des del moment en què entra per la boca fins que surt per l’anus, quan es va de ventre, capta imatges de tot l’aparell digestiu. La microcàmera fa el recorregut del tub digestiu gràcies als moviments intestinals i enregistra dues imatges per segon.

Per a què es fa servir normalment?
Per conèixer les causes d’alguns símptomes relacionats amb patologies del tub digestiu.

Com es duu a terme?
El pacient o la pacient s’ha de prendre la càpsula amb un got d’aigua. A la cintura s’ha de posar un cinturó amb un dispositiu que és com una petaca i que enregistra les imatges que capta la microcàmera.

Una vegada s’ha empassat la càpsula i s’ha posat en funcionament l’enregistrador, pot marxar al carrer a fer el que vulgui (anar a casa, a passejar, treballar o esmorzar, si escau). Al cap de 6 hores ha de tornar a la consulta. Els especialistes retiraran l’enregistrador per transferir les imatges a un ordinador i processar-les.

Transcorreguts un màxim de 4 dies, s’eliminarà la càpsula en els excrements. Si no fos així, cal anar al metge o a la metgessa. De vegades s’expulsa sense adonar-se’n.

El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.

Com us heu de preparar?
Tres dies abans cal fer una dieta específica. Heu d’estar en dejú 6 hores abans de la prova. Haureu de prendre laxants per buidar el budell i poder fer bé l’exploració. Heu de seguir estrictament les pautes que us doni el metge o la metgessa.

Què experimentareu abans i després de la prova?
Les complicacions són molt poc freqüents, però hi ha el risc que la càpsula quedi enclavada i s’hagi de recórrer a la cirurgia per eliminar-la. El risc és més alt en els pacients en els quals se sospita que pateixen obstrucció intestinal.

Qui us farà la prova?
Un equip de metges i personal sanitari.

Qui interpretarà els resultats?
L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe.

Quines són les exploracions més freqüents?
S’utilitza en casos com ara les hemorràgies en què no s’ha pogut identificar la causa per altres procediments. També pot plantejar-se’n l’ús en alguns pacients que pateixen la malaltia de Crohn i amb poliposi intestinal.

Quines situacions especials cal tenir en compte?
Aviseu el metge o la metgessa:

• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si patiu alguna malaltia cardíaca o respiratòria.
• Si porteu alguna pròtesi.

Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.

 

 
Data d'actualització: 25.06.2013