Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

MEDICINA NUCLEAR

La medicina nuclear és el nom amb el que es designen diverses proves i tècniques terapèutiques que utilitza diferents substàncies marcades amb isòtops radioactius, anomenades «radiofàrmacs», que permeten veure l'interior. S'utilitzen en concentracions molt petites i la dosi de radiació que produeixen és equivalent o inferior a altres proves de radiologia.

Dins d'aquesta modalitat hi ha molts tipus de proves. Els metges en triaran una o altra en funció del que necessitin explorar o tractar. Segons la malaltia de què es tracti o la part del cos que es vulgui veure s'han de fer servir unes substàncies o unes altres. Es poden administrar per via intravenosa o oral. La durada de la prova també és molt variable.

Les proves més freqüents són:


GAMMAGRAFIA/SPECT

En què consisteix?
És una prova que serveix per al diagnòstic i el tractament d'un ventall de patologies que afecten diferents òrgans i sistemes i utilitza diferents substàncies marcades amb isòtops radioactius, anomenades «radiofàrmacs», que permeten veure l'interior del cos. S'utilitzen en concentracions molt petites i la dosi de radiació que produeixen és equivalent o inferior a altres proves de radiologia.

Un cop dins de l'organisme, la substància arriba a l'òrgan que es vol explorar. Un aparell anomenat «gammacàmera» en detecta la radiació. Els senyals que obté li permeten produir imatges de la part que s'està explorant. Són imatges funcionals i moleculars. És a dir que, a diferència d'altres proves, mostren en temps real com funcionen els òrgans i teixits atès que en poden captar els canvis moleculars que s'esdevenen mentre treballen.

Per a què es fa servir normalment?
Per al diagnòstic i el tractament d'un ventall de patologies que afecten diferents òrgans i sistemes. Permet explorar els ossos, els ronyons, els pulmons, el cervell, el sistema cardíac, etc. Permet observar en temps real els canvis moleculars que s'esdevenen mentre l'òrgan funciona. Aquest nivell de precisió fa que moltes vegades es faci servir com a eina per a la detecció precoç d'algunes malalties.

Com es du a terme?
Habitualment, el radiofàrmac s'administra per via intravenosa.

Com us heu de preparar?
No cal cap preparació especial.

Què experimentareu abans i després de la prova?
No experimentareu res.

Qui us farà la prova?
Un infermer o infermera, o personal tècnic, us farà la prova i us controlarà en tot moment.

Qui interpretarà els resultats?
Un metge o metgessa especialista en medicina nuclear.

Quines són les exploracions més freqüents?
Habitualment es fa servir per explorar els ossos, el cor, els ronyons, les tiroides, els pulmons i el cervell. Així doncs, les exploracions més freqüents són:
  • La gammagrafia òssia.
  • La gammagrafia renal i el renograma.
  • La gammagrafia de tiroide i paratiroide.
  • La gammagrafia pulmonar.
  • L'estudi de perfusió miocardíaca o SPECT miocardíaca.
  • L'SPECT cerebral.


Quines són les situacions especials que cal tenir en compte?
Cal que aviseu el metge o metgessa en els casos següents:
  • Si creieu que esteu embarassada. Caldrà confirmar l'embaràs i valorar la idoneïtat de l'exploració.
  • Si esteu donant el pit. Haureu de deixar d'alletar durant el temps que us indiqui el metge o metgessa perquè el vostre cos ha d'eliminar el radiofàrmac.


Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
Aquesta mateixa tecnologia té algunes aplicacions terapèutiques. Per exemple, es pot utilitzar per tractar l‘hipertiroïdisme i el càncer de tiroide.
 

TOMOGRAFIA PER EMISSIÓ DE POSITRONS (PET)

En què consisteix?
Coneguda popularment com a PET, aquesta sigla correspon al nom de «tomografia per emissió de positrons». És una prova que utilitza diferents substàncies marcades amb isòtops radioactius, anomenades «radiofàrmacs», que permeten veure l'interior del cos. S'utilitzen en concentracions molt petites i la dosi de radiació que produeixen és equivalent a altres proves de radiologia.

Un cop dins de l'organisme, la substància arriba a l'òrgan que es vol explorar. Els senyals que obté li permeten produir imatges de la part que s'està explorant. Són imatges funcionals i moleculars. És a dir que, a diferència d'altres proves, mostren en temps real com funcionen els òrgans i teixits atès que en poden captar els canvis moleculars que s'esdevenen mentre treballen.

Per a què es fa servir normalment?
Per al diagnòstic i el seguiment de malalties oncològiques, neurològiques i cardiovasculars.

Com es du a terme?
El radiofàrmac s'administra sempre per via intravenosa.

Com us heu de preparar?
Cal estar en dejú almenys sis hores abans de la prova. Si esteu prenent algun medicament, ho heu de dir al vostre metge o metgessa.

Què experimentareu abans i després de la prova?
No experimentareu res.

Qui us farà la prova?
Un infermer o infermera, o personal tècnic, us farà la prova i us controlarà en tot moment.

Qui interpretarà els resultats?
Un metge o metgessa especialista en medicina nuclear.

Quines són les exploracions més freqüents?
Habitualment l'ús que se'n fa és en l'àmbit de l'oncologia i les malalties cardiovasculars o del cervell. Així doncs, les proves més comunes són:
  • El PET oncològic.
  • El PET neurològic.
  • El PET cardiovascular.


Quines són les situacions especials que cal tenir en compte?
Cal que aviseu el metge o metgessa en els casos següents:
  • Si teniu diabetis.
  • Si creieu que esteu embarassada. Caldrà confirmar l'embaràs i valorar la idoneïtat de l'exploració.
  • Si esteu donant el pit. Haureu de deixar d'alletar durant el dia de la prova perquè el vostre cos ha d'eliminar el radiofàrmac.


Altres elements o aspectes que cal tenir en compte
En determinades ocasions, el metge o metgessa pot considerar adequat que, a més de la prova, es faci una tomografia computada (TC). En aquests casos caldrà injectar un contrast radiològic.
 

GANGLI SENTINELLA

En què consisteix?
És una prova que utilitza diferents substàncies marcades amb isòtops radioactius, anomenades «radiofàrmacs», que permeten veure a l'interior del cos. S'utilitzen en concentracions molt petites i la dosi de radiació que produeixen és inferior a altres proves de radiologia.

Un cop dins de l'organisme, la substància arriba a l'òrgan que es vol explorar. Un aparell anomenat «gammacàmera» en detecta la radiació. Els senyals que obté li permeten produir imatges de la part que s'està explorant. Són imatges funcionals i moleculars. És a dir que, a diferència d'altres proves, mostren en temps real com funcionen els òrgans i teixits atès que en poden captar els canvis moleculars que s'esdevenen mentre treballen. En pacients amb càncer, principalment de mama, aquesta prova permet obtenir dades sobre el primer gangli, anomenat «gangli sentinella», on van a parar les cèl·lules del tumor.

Per a què es fa servir normalment?
Per al diagnòstic i seguiment de pacients amb tumors, sobretot en dones amb càncer de mama. Aquesta prova permet obtenir dades sobre el primer gangli, anomenat «gangli sentinella», on van a parar les cèl·lules del tumor. Així es pot veure si les cèl·lules cancerígenes es poden haver estès i, per tant, si hi ha risc de metàstasi. Abans que es comencés a utilitzar aquesta prova de forma sistemàtica s'extreien el gangli sentinella i els altres ganglis que formen la cadena limfàtica, amb una cirurgia molt més agressiva. Actualment, el fet de poder-la utilitzar permet decidir si cal extreure'ls o no segons si el resultat és positiu o negatiu.

Com es du a terme?
La prova consta de dues parts: una, abans de la cirurgia, i l'altra, durant la cirurgia. S'injecta el radiofàrmac a la zona del tumor i, a continuació, s'obtenen imatges del gangli sentinella. El cirurgià o cirurgiana extreu el gangli, el patòleg o patòloga l'analitza i, en funció de la informació obtinguda amb la gammagrafia i amb la biòpsia, es decideix com procedir.

Com us heu de preparar?
No cal cap preparació especial.

Què experimentareu abans i després de la prova?
No experimentareu res.

Qui us farà la prova?
Un infermer o infermera, o personal tècnic especialitzat, un metge o metgessa especialista en medicina nuclear, un cirurgià o cirurgiana i un patòleg o patòloga.

Qui interpretarà els resultats?
Els metges especialistes.

Quines són les exploracions més freqüents?
Entre altres, es fa servir per a determinats tipus de càncer de mama, melanomes i per a alguns tumors ginecològics.
 
Data d'actualització: 29.10.2012