Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.



RADIOLOGIA CONTRASTADA

La radiologia contrastada és una forma de diagnosticar que inclou diverses proves; aquestes proves poden variar lleugerament en funció dels protocols de treball dels diferents serveis i centres.

En què consisteix?

Consisteix a realitzar un estudi sobre les formes i el funcionament de les diferents estructures del cos humà mitjançant una pantalla de fluorescència amb raigs X i un medi de contrast o substància opaca en aquests raigs (com el bari i el iode) que s’injecta, s’ingereix o s’introdueix en forma de lavativa depenent del cas, i que facilita la visualització d’aquestes estructures.

Per a què es fa servir normalment?

Serveix per detectar l’existència d’alguna malaltia com ara úlceres, pedres, tumors benignes, tumors malignes, processos inflamatoris i valoracions postquirúrgiques. 

Com es realitza?

Just abans de realitzar aquestes proves cal que us despulleu, us descalceu i us poseu una bata; també és necessari que us traieu les joies i els objectes metàl·lics perquè interfereixen en la visualització i interpretació de les imatges.

A continuació, us administren el contrast i s’obtenen les radiografies. Durant el procés de captació d’imatges, en la majoria de les exploracions, us indiquen diferents posicions, com ara dempeus o ajaguts a la taula d’estudi; també us demanen que estigueu immòbils i sense respirar per evitar que les radiografies quedin borroses.

Com us heu de preparar?

Per a la majoria d’aquestes proves cal que estigueu en dejú almenys 6 hores abans que comenci; durant aquest període de temps no és convenient que fumeu.

Per a les radiografies contrastades del sistema digestiu, l’estómac ha d’estar buit perquè l’estudi sigui vàlid per al diagnòstic.

Què experimentareu abans i després de la prova?

Pot ser trobeu desagradable el sabor i la consistència de la preparació del líquid de contrast, ja que normalment és espès i terrós (en el cas del bari) i amb gust d’anís (si s’utilitza una altre substància alternativa); a més, en ingerir-lo podeu tenir ganes d’eructar. En el cas del iode podeu notar una lleugera sensació d’escalfor a la cara, al coll i sobretot a la zona genital.

També us adonareu que la taula d’estudi on us faran la prova és dura i freda.

Qui us farà la prova i on?

Personal tècnic o un infermer/a us farà la prova i us controlarà en tot moment; l’estudi es fa en una sala especialment condicionada per a cada exploració. El radiòleg o la radiòloga supervisa la prova, interpreta les imatges i emet un informe signat per al metge o la metgessa que ha sol·licitat l‘estudi.

Situacions especials

Atès que són exploracions que utilitzen raigs X, cal que aviseu el vostre metge o metgessa i el personal infermer o tècnic si esteu embarassada o creieu que podeu estar-ho.

Altres aspectes destacats que heu de tenir en compte

Són proves diagnòstiques no invasives ja que el contrast que us administren no acostuma a produir reaccions al·lèrgiques, excepte en persones al·lèrgiques al iode; a més, els productes utilitzats en la radiografia contrastada no són radioactius.

Heu de ser conscients que aquest tipus d’exploracions us poden fer sentir incòmodes.

La radiologia contrastada inclou altres proves menys habituals, com ara la sialografia o estudi de les glàndules salivals, l’esofagograma o exploració de l’esòfag i la defecografia o valoració de la funció evacuant del recte. 

Hi ha diferents tipus de radiografies contrastades, que es classifiquen segons el sistema o la part del cos que s’estudia.



Data d'actualització: 09.11.2012